27.9.06

IDOMENEO DESPERTA LES IRES MAHOMETANES

Ho confesso: Hans Neuenfels no és sant de la meva devoció. Peca per excés i, sovint, s’equivoca en voler “épater” de manera gratuïta. Sempre he considerat que la provocació buida té tant de valor artístic com un objecte “kitsch”. Per això sempre he preferit Marthaler, Decker, Konwitschny o determinats espectacles de Bieito que, provocant-me diverses reaccions (de vegades adverses), m’han dit alguna cosa.
Ara, Neuenfels ha vist suprimida la seva posada en escena d’Idomeneo a la Deutsche Oper de Berlín. El motiu: els caps tallats de Jesucrist, Mahoma, Buda i Posseidó. La possible conseqüència: una hipotètica represàlia dels “germans” islamistes. Curiós: no diuen res dels budistes, dels cristians o dels possibles nostàlgics de les divinitats gregues.
Que un muntatge teatral transgressor susciti polèmica és habitual i sobretot en un terreny com l’operístic, sovint emparat en el conservadurisme que les últimes dècades molt registes han volgut reventar. No és la primera ni l’última vegada que un espectacle operístic provoca reaccions irades. Però fins ara l’òpera (i el pobre Mozart de manera especial) no havia patit censura. Ara ho fa per por a la violència teocràtica d’uns, no perquè el muntatge en si pugui ofendre determinades creences.
L’òpera, doncs, ha traspassat la frontera de la provocació per esdevenir víctima de la censura. Molt malament per a la senyora directora de la Deutsche Oper, teatre de referència de la modernitat operística a Europa i d’una ciutat igualment esperançadora en un futur artístic compromès i també de referència. Molt malament també qui es pensin que tenen tot el dret el món a no ser insultats i que, en cas advers, agafaran les escopetes per disparar contra qui pretesament els insulta.
Insisteixo en el que he dit en d’altres tribunes públiques i privades: l’òpera és una obra d’art. Tota obra d’art té una funció social, altrament no val res. Si el senyor Neuenfels vol tallar-li el cap a “lamarequemvaparir” hi té tot el dret. Després ja el protestarem, però almenys que hi digui la seva i que no pateixi que, malgrat l’esbroncada, no ha de témer per la seva integritat física. Només faltaria!