3.9.08

LA TOMBA DE WAGNER

Cap al tard, Wahnfried recupera la pau alterada, durant el dia, per l’allau de visitants. Els fantasmes de Richard Wagner i de Cosima Liszt/Von Bülow/Wagner poden passejar de nou, al voltant de la seva tomba i refrescar-se així a la vora del brollador de la font situada a la banda posterior de la casa. Agraït, el pelegrí s’abocarà tímidament damunt la llosa per, des del silenci, manifestar la seva gratitud al Mestre. I sentirà també una mica de la pau que respira aquest indret.
Wahnfried no va testificar la gestació de L’anell del Nibelung, ni la voluptuositat de Tristany, ni l´heroïcitat convulsa de Tannhäuser. Però sí part de la sacra serenor de Parsifal. Wagner deia adéu a l´òpera amb un cant a la reconciliació. Tan sols la tranquil.litat de Bayreuth i l’ascetisme (tan sols extern) de la casa Wahnfried podien ser-ne testimonis muts. Avui ho són del pelegrí turista, però també dels fantasmes que, a l’hora foscant, poblen de nou els murs i l’espai natural del simpàtic jardí.

2 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Completament d'acord amb el que has dit. Millor a la tarda. El que no sé és si amb el tàndem Eva- Katharina el besavi no es remourà a la tomba. Recomano també la visita de la casa a la vora del Llac de Luzerna...quina meravella...i quin auditori! Llàstima que les entrades siguin tan cares!

11:37 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Vaig estar molts anys sense passaport ni possibilitat de sortir del país. El meu somni era anar a Bayreuth festival al qual a l'estiu n'escoltava als 15 anys les retransmissions al costat d'un wagnerià de pro el Sr, Sagalés. Finalment l'any 1983 vaig fer la meva primera Tetralogia a Bayreuth. Vaig sentir l'Or del Rhin que em va satisfer però no vaig trobar l'emoció que esperava pel sol fet d'accedir a aquell Olimp. L'endemà vaig anar a visitar Wahnfried i allí em va sorgir tot el que havia emmagatzemat duranmt dècades: vaig haver d'anar a seure a una butaca d'una sala gran - la memòria em traeix per que ara hi recordo com un agenollador - i vaig plorar llargament. La presència del geni hi era, com també la vaig trobar uns anys després a la seva cambra del castell de Hohenschwangau....
JMB

10:43 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home