8.10.11

"FAUST" SENSE FASTOS

Va ser sense fastos. Va ser una inauguració de temporada liceista més aviat tristoia. I això que sobre el paper i sobre l’escenari, hi havia motius per festejar la cosa de valent. Un Faust en versió de concert i encara retallat, a mode de “hit parade” (això sí, amb fragments ben seleccionats) per a temps de crisi. I jo pregunto: no ho haurien pogut fer amb un dels altres títols de la temporada?
Llàstima. Perquè de veus n’hi havia i ben bones, començant per un Piotr Beczala que debutava a Barcelona amb el paper titular de l’òpera de Gounod. Seguretat, aguts impecablement projectats, bona línia i gust exquisit van presidir una actuació senzillament memorable. Krassimira Stoyanova sempre ha fet de l’exquisida -però freda- correcció la seva tarja de presentació, i de nou la seva Marguerite (incloent l’ària poc prodigada del quart acte “Il ne revient pas”) va excel.lir pel refinament i la feina ben feta, en la que potser sigui la interpretació més lluïda al Liceu de la soprano búlgara.
Temíem el pitjor d’un Erwin Schrott que cada cop està convertint-se en caricatura de si mateix. Però el cert és que el paper de Mefistòfil serveix en safata un histrionisme al qual s’apunta de seguida el baix-baríton uruguaià. El “senyor Netrebko” s’entesta en demostrar que és més baix que baríton (quan és a l’inrevés), però en aquest cas la seva va ser una molt bona prestació en la pell d’en Banyeta. L’altre luxe en aquesta festa vocal va ser el Valentin de Ludovic Tézier, impecable en el fraseig i en la musicalitat que va saber donar al germà de Marguerite.
Complements perfectes, d’altra banda, el Siebel de Karine Deshayes i la Marthe de Julia Juon davant la direcció delictiva de Pierre Vallet, que no sabia si dirigia als cantants o si eren ells qui el dirigien, amb rendiment absolutament irregular de cor i orquestra. La inactivitat del mes de setembre potser està passant factura.

3 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Aquest Faust ´no havia de ser en versió concertant però en Marco va froçar al Joan Matabosch a posar tisorada i a reposar títols/produccions  d'altres temporades (la flauta màgica) i buscar d'economitzar amb versions concertants. El primer títol de la temporada ha de ser il.lusionant, que entusiasmi a la gent.
Cal aire nou al LIceu!
D.

5:24 p. m.  
Anonymous TEIDE said...

molt bé la crítica: aplaudeixes el que cal i carregues contra el que no va funcionar. Sense embuts...
TEIDE

5:26 p. m.  
Blogger Marc Busquets Figuerola said...

Quina llàstima! Vaig sentir al Matabosch a una entrevista dient que el Faust és assignatura pendent i que s'intentarà fer les pròximes temporades. Ara, un inici de temporada així "fa crisi".

6:58 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home