TRISTA SETMANA

La setmana ha tornat a ser convulsa. I de quina manera. I això que encara no s’ha acabat. Els darrers esdeveniments de L’Auditori i del Liceu no fan més que constatar la mala salut en la gestió dels nostres primers equipaments culturals. Que per una banda s’hagin utilitzat de manera incorrecta fons públics d’una tarja de crèdit i que per una altra es faci enrere un ERO després d’haver-se anunciat aquesta mesura com l’única viable, demostra que n’hi ha que de manar no en saben. I si no en saben, el que han de fer són les maletes.
Sap greu que de tot plegat els perjudicats siguin d’una banda els espectadors, la confiança dels quals queda minada; d’una altra les pròpies institucions, que estan molt per damunt de les persones que les governen; i finalment l’art al qual serveixen, ja sigui música simfònica o de cambra, òpera o qualsevol manifestació cultural. Alguna cosa haurem fet malament en permetre que els nostres transatlàntics de luxe siguin capitanejats per aprenents de grumet.