CHRISTINA SCHEPPELMANN: QUO VADIS, LICEU?

El Liceu ha anunciat amb retard (la cosa s’havia de saber a finals d’abril o principis de maig) el nom de qui regirà els destins artístics del teatre de La Rambla: l’alemanya Christina Scheppelmann. Tot i que apareixia en algunes de les llistes que es discutien en converses improvisades, no semblava el nom més ben posicionat.

Cal recordar que el Liceu buscava un perfil condicionat a les circumstàncies (econòmiques) actuals, a la programació ja confegida i prevista per a les dues properes tenporades –elaborades per Joan Matabosch, tot i que amb retocs de la nova direcció general- i a la tradició d’un teatre de reconeixement internacional. Un reconeixement avalat tant per la modernització i posada al dia del repertori en els darrers quinze anys com per la tradició de grans veus que han passat pel seu escenari.

Tot fa pensar que Scheppelmann s’adiu a aquest perfil, encara que d’entrada, i repassant breument la seva biografia (poc documentada a Internet), hom sospita que hi haurà un retrocés en la qualitat artística, d’altra banda gens sorprenent si tenim en compte el que la direcció general del Liceu ha anat filtrant darrerament.

Fins ara, Christina Scheppelmann ha estat la directora artística de la Reial Òpera de Muscat, al sultanat d’Oman, però prèviament havia estat directora d’operacions artístiques a l’Òpera de Washington i administradora artística de l’Òpera de San Francisco. És a dir, que prové de teatres amb una programació molt conservadora, condicionada pels capricis del mecenatge. En aquest sentit, els enllaços a les temporades de la ROH de Muscat no fan esperar res de bo. Almenys per als qui pensem que un teatre d’òpera públic no és un equipament cultural per fer pessigolles a quatre ociosos tancats en els seus cercles de poder, sinó que ha de tenir una funció social i artística, és a dir ètica i estètica.

Diuen que Scheppelmann és molt treballadora. No ho dubto. I en relació amb el Liceu té al seu favor que va ser deixebla i mà dreta d’Albin Hanseroth, el qual va ser també mestre de Joan Matabosch. Però d’entrada tot fa pensar que Scheppelmann és als antípodes del seu antecessor en la direcció artística del Liceu.

Evidentment, cal donar tots els vots de confiança que es vulguin i, a més, tots sabem que el Liceu no es pot permetre segons quines gosadies. Però tampoc no s’ha de reduir la seva programació al que ens espera, per exemple, la temporada 2014-15. I em temo que la cosa serà així durant força anys més i que aquesta serà la tasca de Scheppelmann: programar òperes de gran repertori amb repartiments més o menys atractius (però que no surtin molt cars) i amb posades en escena previsibles i en technicolor. Quo vadis, Liceu?